C26SPP és el nom del projecte que he fet com a treball final del Postgrau en Gestió i Tractament Digital de Documentació Històrica de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents (2014). Aquest es basa en oferir informació visual a partir de les dades del llevador de censos del monestir de Sant Pere de les Puel·les que comprèn el bienni del 1715 al 1717 i té C26 com a codi de referència.

 
Els llevadors de censos del monestir de Sant Pere de les Puel·les són documents elaborats a partir dels pagaments que s'havien de fer per la tinença d'alguna de les seves propietats. En aquesta pàgina es mostra de forma visual la informació extreta del llevador de censos del bienni de 1715 a 1717 estructurada en resposta a la pregunta:
Quines dades podem trobar en el
llevador de censos?

A la imprecisió del llevador de censos se li ha de sumar la dificultat de geolocalitzar deguda als canvis urbanístics que ha sofert la ciutat de Barcelona des dels inicis del segle XVIII fins a l'actualitat. Això no només implica el canvi de nom d’algunes places i carrers, sinó que alguns fins i tot han vist alterat el seu traçat com és el cas d’aquells que van ser ocupats per la Via Laietana.

Un exemple de canvi de nom és el de l'antic carrer de la Claveguera, que va ser canviat pel carrer dels Mestres Casals i Martorell i s'hi conserven unes rajoles en memòria del seu anterior nom.

Alguns carrers de Sant Pere mantenen el nom
Carrer de Jaume Giralt
Carrer del Rec Comtal
Carrer del Portal Nou
icona temps
Termini en que es fa el pagament
Més del 80% dels pagaments són realitzats en un sol termini, els restants són gairebé tots fets en dos terminis: el 74% d'aquests són realitzats per Sant Pere i Sant Feliu i el 20% per Nadal i Sant Joan. Comptats individualment, tal i com es veu a continuació, els terminis en que es lliuren més censos són: Nadal, Sant Joan, Sant Feliu i Sant Pere seguits de Nostra Senyora d'Agost, Sant Miquel de Setembre, Pasqua de Resurrecció i Tot Sants.
icona diners
Pagaments i persones que els cobren
Excepte en quatre casos comptats en que els pagaments es fan amb una gallina, una i mitja lliura de pebre i quatre quarteres de blat, la resta es fan tots en lliures, sous i diners.
El cens de valor més elevat és de 15 lliures 12 sous pagats sobre cases i forn a la plaça de Sant Agustí i els d’inferior valor, de 6 diners, corresponen a patis al carrer de Sant Pere Més Baix i a horts al mateix carrer, prop del Rec Comtal.
A més dels diners pagats, en la majoria dels casos apareix també la persona que els cobra i el darrer any que es va percebre el cens. És per això que al següent quadre podem establir una relació cronològica de les persones que cobraven censos per anys i la quantitat de censos endarrerits. No obstant, en aquest quadre no s’han tingut en compte tots els endarreriments resolts posteriorment al llarg del 1715-1717.
Un altre aspecte a tenir en compte, és que l’abadessa del monestir a la que es fa referència fins el 1715 és Agnès de Esquerrer i Olzinelles; la següent abadessa, a partir 1715 mateix, és Teresa de Montoliu i de Ribes.
Creative Commons

2014 Noemí Murià García

Contactar